Tot i que encara queden litigis oberts, les ferides que va deixar al Pirineu català la construcció de les grans centrals hidroelèctriques estan –o estaven– pràcticament cicatritzades. Alguns dels antics barracons on malvivien els treballadors que van foradar les muntanyes per canalitzar l’aigua són ara càlids refugis de muntanya. Les grans preses, que tant de dolor van causar al seu moment per l’expropiació de terres i habitatges, han esdevingut enclavaments d’oci. No obstant això, els projectes per a la construcció de parcs d’energies renovables, especialment solars, reobren ferides en un territori eminentment agrari i ramader que sent que ja ha complert el seu deure energètic amb el país i que defensa la terra per a ús propi, a lloc d’enriquir tercers.
«Els parcs solars projectats al Pallars Jussà suposen una ocupació de terres de cultiu que ara generen llocs de treball locals i exerceixen d’embornals de gasos d’efecte hivernacle. En canvi, quines feines generaran aquests projectes al territori i en mans de qui estarà realment la propietat? Avui dia, les centrals hidroelèctriques suposen unes poques feines a la comarca i estan en mans d’una empresa que no és ni del país», va denunciar Jaume Gelonch, agricultor, ramader i representant de Salvem Lo Pallars, una plataforma contrària a la proliferació de macroparcs d’energies renovables al Pallars Jussà. Gelonch va fer aquestes declaracions en el marc d’una jornada titulada La transició energètica, motor de canvi al Pirineu, organitzada pel Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, l’associació Pallars Actiu i l’empresa Km0 Energy.
Fins a 12.000 MW de renovables caldrà instal·lar a Catalunya fins a l’any 2050 per descarbonitzar el sistema elèctric
La mateixa jornada va reunir també Francesc Carulla, director general de BlueProm, la companyia que està desenvolupant bona part dels parcs solars projectats a la comarca. Carulla va explicar que l’actual legislació protegeix les terres de cultiu, especialment les de regadiu, i va afegir que a «les nostres propostes es compatibilitza l’aprofitament agrícola i ramader amb la generació d’energia». BlueProm ha celebrat diverses reunions al territori per donar a conèixer els projectes i fins i tot ha obert una oficina a Isona i Conca Dellà, un dels municipis on hi ha més parcs solars projectats.
Nuri Palmada, responsable de l’àrea de generació de la cooperativa Som Energia, va proposar la creació d’un fons de compensació, tot i que va advertir que «la compensació pot ser una arma de doble tall perquè a qui cal compensar? A més, hi ha molts sectors que tenen impactes negatius al territori, com la ramaderia amb els purins, i no estan compensant aquests impactes». Som Energia proposa un model de parcs d’energies renovables de menys mida, repartits pel territori, i on es dona l’opció de participar als veïns de la zona.
“Hi ha molts sectors que tenen impactes negatius i que no els compensen”
«Fa cent anys, quan es van construir les grans centrals hidroelèctriques, hi va haver molta submissió. Ara la situació és diferent i el que hi ha d’haver és molt diàleg i consens», va proposar Arcadi Castilló, president de l’associació sense ànim de lucre Pirineus Watt, que té com a raó de ser valorar el que van començar sent cicatrius al paisatge i que, amb els anys, ha esdevingut patrimoni hidroelèctric.
