L’èxit d’un grup de ramaders ha esdevingut un reclam per a més projectes del que es coneix com a bioeconomia, concepte que engloba totes aquelles activitats econòmiques que tenen com a base recursos d’origen biològic, inclosos residus. Com a resultat, s’està creant el que asseguren és el primer biopolígon del sud d’Europa.
Tot va començar fa més de 20 anys, quan els ramaders d’Alcarràs (Segrià) van decidir deixar de competir entre ells i unir-se per fer front a un problema comú: la gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions. «Competíem entre nosaltres per les terres de cultiu on escampar el purí, situació que generava inseguretat i disparava els costos de producció», explica Jordi Jové, president d’Alcarràs Bioproductors. Va ser aleshores quan van comprar l’actual finca de 18 hectàrees.
Fins a 56.000 tones de dejeccions es podran tractar un cop finalitzada l’actual ampliació de les instal·lacions
No va ser un camí fàcil ni curt, però finalment, l’any 2022, Alcarràs Bioproductors va engegar una planta que converteix les dejeccions en compost. Ho van fer a partir, únicament, d’aportacions econòmiques dels socis, que van pagar prop de dos milions d’euros. La planta està gestionada pels ramaders i agricultors i dona servei a 150 famílies propietàries d’unes 160 explotacions de porcí i boví, ja no només d’Alcarràs, sinó també de pobles de l’entorn.
A les instal·lacions es tracten 35.000 tones de dejeccions a l’any, bàsicament fems, però també restes de poda i arbres arrencats dels mateixos socis, així com restes de poda dels parcs i jardins de l’ajuntament. El resultat és un compost que es ven com a fertilitzant orgànic. «Hem convertit un problema en una oportunitat», sentencia Jové. Actualment, estan ampliant les instal·lacions per poder tractar fins a 56.000 tones de dejeccions.
Com que el líquid del purí continua sent un problema, Alcarràs Bioproductors està finalitzant la construcció d’una planta de biogàs. “Inicialment, es produirà biogàs per generar electricitat però, en una segona fase, la idea és generar biometà i injectar-lo a la xarxa de gas perquè es paga millor que l’electricitat”, avança Jordi Jové. El cost de les obres de la primera fase és de tres milions d’euros i compta amb una subvenció atorgada de 400.000 euros procedents dels fons Next Generation. També ambicionen substituir el dièsel que utilitza la maquinària per gas renovable.
Un projecte comú que dona servei a 150 famílies propietàries de 160 explotacions agràries i ramaderes
Els mateixos terrenys on es troben les plantes de compost i biogàs han estat escollits per la Generalitat de Catalunya per ubicar-hi una planta d’escalat preindustrial per a la producció de proteïna alternativa. També hi ha un parell d’empreses privades que han escollit aquest emplaçament per aterrar amb projectes innovadors. Una és Alere Circular, amb una planta per a la fabricació de biochar, una barreja de carbó vegetal i compost que es converteix en biofertilitzant. El compost serà d’Alcarràs Bioproductors. El segon projecte és una granja de larves. Aquestes s’alimentaran del digestat resultant del procés de generació del biogàs d’Alcarràs Bioproductors, donant un ús a una matèria que altrament seria un residu.
«La idea és que els residus dels uns es converteixin en la matèria primera dels altres», explica Sami Rtimi, el responsable d’R+D de la companyia i la persona que fa d’enllaç entre aquesta i les empreses capdavanteres que volen formar part d’aquest singular polígon industrial. Alcarràs Bioproductors ha pogut contractar una persona amb el talent de Rtimi gràcies a una subvenció d’un projecte europeu per revalorar aquest tipus de subproductes.
L’èxit aconseguit ha portat els socis d’Alcarràs Bioproductors a cercar una finca nova de 16 hectàrees per poder acollir noves instal·lacions.
